Les persones portem gaudint des dels inicis de la civilització dels diversos beneficis de la música. Antropòlegs han descobert que fa 200.000 anys l’Homo Sapiens ja creava flautes amb ossos d’animals. Plató va declarar que la música és per a l’ànima el que la gimnàstica ho és pel cos.
Actualment, la música té una presència completa al llarg de la nostra vida. El Dr. Joan Pau Cleary, neuròleg de la Clínica Universidad de los Andes, explica que l’hàbit d’escoltar música es genera des de petits i ho compartim d’adults. A més, cert tipus de música ens ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat, mentre que altres cançons ens motiven per a l’activitat física, per exemple.
Aquesta relació entre l’estat d’ànim i la música no havia estat investigada en profunditat. No obstant això, un estudi recent realitzat per part de científics finlandesos, ens mostra la gestió emocional del nostre cervell quan escoltem diferents tipus de música, a través d’imatges de ressonància magnètica. Obtenint així uns resultats que indiquen que aquells que escolten música agressiva o trista, per expressar sentiments negatius, arriben a nivells més alts d’ansietat i neurosi.
D’altra banda, l’investigador Daniel Leviti demostra, a través d’un estudi publicat el 2017, que la música produeix plaer mitjançant la segregació de dopamina i que actua de la mateixa manera que ho fan les drogues o el sexe.
Ara bé, t'has preguntat quina música és ideal per a cada estat d'ànim?
El neurocientífic cognitiu Jacob Jolij va concloure que les cançons que et fan sentir més animat i amb energia són aquelles que tenen lletres alegres, un tempo alt i un to més gran. Per exemple, cançons com “Viva la vida” de Coldplay o “Don´t Stop Me Now” de Queen, en serien un bon exemple.
Si el que busques és relaxar-te o concentrar-te, la millor opció són cançons amb un tempo baix i un to greu, on el ritme cardíac s’equipari al d’u estat tranquil. La música clàssica és perfecta per a aquest propòsit. Tot i que la cançó més relaxant del món -segons un estudi recent de neuromarketing- és “Weightless” del grup Marconi Union.
Per millorar el teu rendiment físic, el més adequat és aprofitar els tempos alts del Rock, Rap o Techno per mantenir un alt ritme cardíac. Si el que busques és desfogar-te i alliberar la ira, l’estudi demostra que tot i la creença popular, el Heavy Metal pot ajudar-te en aquesta tasca. Un bon exemple és “Back In Black” d’AC / DC.
Escoltar música trista no augmentarà la teva tristesa, en canvi el que farà és produir sensacions d’enyorança i delicadesa que són emocions psicològicament positives. Així doncs, un altre bon exemple seria “Everybody Hurts” de R.E.M.
La música com a teràpia
La musicoteràpia es basa en l’ús de la música com a eina terapèutica. Per dur a terme aquesta teràpia s’utilitza la música i tots els seus elements musicals, com el seu ritme, el so, l’harmonia i la melodia, per millorar problemes fisiològics, emocionals, mentals, socials i cognitius.
Alguns dels àmbits de millora de l’ús de la musicoteràpia en persones són:
- Millorar la capacitat d’atenció i concentració. Incrementant el rendiment en el treball, estimulant l’anàlisi i el raonament.
- Ajudar a canalitzar les emocions. Desperta noves emocions i sentiments que poden modificar l’estat d’ànim i promoure la reflexió.
- Ajudar a estimular la creativitat de les persones.
- Millorar l’autoestima i la capacitat de relacionar-se amb altres persones.
Cal tenir en compte que els efectes de la música no sempre resulten ser els mateixos en totes les persones. A cada individu i també segons en quina etapa de la nostra vida ens trobem, la música ens pot despertar unes sensacions diferents en cada moment o circumstància.
El que no hi ha dubte és que la música pot ajudar-no, bé sigui amb una injecció d’adrenalina, a apaivagar la tristesa o arribar a un estat relaxat. Des de l’àmbit personal, l’important és que identifiquis aquelles cançons que t’agradin, t’aportin un bon rotllo i puguin conduir-te a aquest estat d’ànim positiu.
I a tu, quina música et dóna més bones vibracions?